LA FI DEL SEGLE XIX
La década final del segle s`obri a Castalla amb la concessió del titol de ciutat
a l`antiga vila, per part de la Reina Regent, María Cristina d`Áustria -segona
esposa d`Alfonso XII i que va cenyir la Corona fins la majoria d`edat del seu
fill, Alfonso XIII -, el 13 de setembre de 1890. La proposta havia partit d`una
iniciativa de l`alcalde, Diego Aracil Berenguer, secundada per tota la
corporació, el 9 de mar¢ de 1890. Només conéixer la notícia es va convocar un
ple extraordinari de la corporació que va aprovar celebrar tres dies de festa,
el 19, 20 i 21 de setembre, per commemorar l`esdeveniment, amb música, volteig
de campanes i l`actuació d`un dol¢ainer que es trobava al municipi per tocar
danses a l`estil del país.
S`invitava el veinat a col-locar
L`abril de 1897 es va esculpir el rellotge de sol que encara es pot
veure a la fa¢ana de l`Ajuntament i, es va col-locar l`escut d`armes de la
població.
Les obres públiques també van contribuir a millorar la vida dels habitants de Castalla: el 1898 s`eixampla la denominada Basseta dels Alcavons i, l`any següent, es construeix el llavador públic i es cobreix la basseta.
Enmig del més important creiximent de la seua história, la Guárdia Civil també va consolidar la seua preséncia estable a Castalla, el 1889, amb la dotació d`un puesto format per un cap i quatre " números". La casa quarter es va ubicar a l`edifici de l`antic convent de Sant Francesc, on va romandre fins la década dels 70 del segle XX.
A les acaballes del segle XIX els espanyols van haver d`enfrontar-se a la pérdua de les últimes restes de l`imperi colonial després d`un enfrontament bél-lic amb la poténcia emergent, Estats Units. La Guerra de Cuba havia tornat a comen¢ar el 1895 i, tres anys després, va culminar amb la derrota espanyola, que també va provocar la caiguda de Puerto Rico i Filipines en mans dels Estats Units, cosa que va ser anomenada com El Desastre del 98.
D`altra banda, la majoria de la població continuava lligada a l`agricultura i a la propietat de la terra, la principal font de riquesa, que otorgava prestigi social i influen¢a política.
Al conjunt d`Espanya, camperols i jornalers constituien aproximadament el 60% dels habitants, el 1900, tot i que, al País Valenciá, s`havia produit una certa millora en les condicions de vida, amb un augment de petits propietaris i la modernització i les millores tecnológiques aplicades a la producció agrária -renovació de cultius, técniques de reg, ús de fertilitzants- que convertiren l`agricultura valenciana en la més productiva del país. Així mateix, la industrialització havia experimentat un notable increment, amb un model particular, basat en la dispersió espacial i la diversificació sectorial, que va convertir el País Valenciá en la tercera regió espanyola en nivell d`industrialització. Castalla mantenia aquesta tendéncia i no seria fins ben entrat el segle XX, que no s`invertiria amb el pas d`una societat predominantment agrária a una societat industrial.
*Frederic Cerdá i José María Espinosa*
colgaduras en las fachadas de sus casas, y iluminación por las noches (....) y que se diera una comida a los pobres, en el día veinte y veintiuno compuesta por arroz, carne, pan y vino. També es va imprimir i es va difondre un full titulat
El Alcalde a los hijos de Castalla, on -amb un to exultant i grandiloqüent- l`alcalde comunicava la concessió del títol honorífic i, com a remat, contribuia a l`exaltació de la monarquia:
Castallenses: que este galardón sea estímulo á vuestra laboriosidad; adelante, pues, que ya estais viendo la recompensa que los Reyes otorgan á los pueblos heróicos, honrados y laboriosos"". Sembla que les paraules de l`alcalde van contribuir a estimular el funcionament del propi Ajuntament i es van empendre obres decoratives i funcionals.
Les obres públiques també van contribuir a millorar la vida dels habitants de Castalla: el 1898 s`eixampla la denominada Basseta dels Alcavons i, l`any següent, es construeix el llavador públic i es cobreix la basseta.
Enmig del més important creiximent de la seua história, la Guárdia Civil també va consolidar la seua preséncia estable a Castalla, el 1889, amb la dotació d`un puesto format per un cap i quatre " números". La casa quarter es va ubicar a l`edifici de l`antic convent de Sant Francesc, on va romandre fins la década dels 70 del segle XX.
A les acaballes del segle XIX els espanyols van haver d`enfrontar-se a la pérdua de les últimes restes de l`imperi colonial després d`un enfrontament bél-lic amb la poténcia emergent, Estats Units. La Guerra de Cuba havia tornat a comen¢ar el 1895 i, tres anys després, va culminar amb la derrota espanyola, que també va provocar la caiguda de Puerto Rico i Filipines en mans dels Estats Units, cosa que va ser anomenada com El Desastre del 98.
D`altra banda, la majoria de la població continuava lligada a l`agricultura i a la propietat de la terra, la principal font de riquesa, que otorgava prestigi social i influen¢a política.
Al conjunt d`Espanya, camperols i jornalers constituien aproximadament el 60% dels habitants, el 1900, tot i que, al País Valenciá, s`havia produit una certa millora en les condicions de vida, amb un augment de petits propietaris i la modernització i les millores tecnológiques aplicades a la producció agrária -renovació de cultius, técniques de reg, ús de fertilitzants- que convertiren l`agricultura valenciana en la més productiva del país. Així mateix, la industrialització havia experimentat un notable increment, amb un model particular, basat en la dispersió espacial i la diversificació sectorial, que va convertir el País Valenciá en la tercera regió espanyola en nivell d`industrialització. Castalla mantenia aquesta tendéncia i no seria fins ben entrat el segle XX, que no s`invertiria amb el pas d`una societat predominantment agrária a una societat industrial.
*Frederic Cerdá i José María Espinosa*
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada